And the winner is!...

Ana A. Millás Mascarós

De tots es sabut que com tants atres anys alli surà i s'alenà en l'ambient la màgica, lùdica i riallera essencia de les falles. En la Gala es reunixen totes aquelles comissions que han participat en el concurs de teatre i que han segut nominades (definició que des de fa poques semanes es acceptada pel diccionari de la Real Academia. ¡Mes val tart que mai!)

Puix be, la primera part de la nit, on se lliuraren els premis d'obra curta, (i on hagueren grans sorpreses i decepcions pels mateixos) conduida per la desimbolta i simpatiquíssima presentadora Manu Rios, transcorregue placidament salpicada de numeros musicals (impossibles de visualizar en tot el seu conjunt des de la primera fila, on yo me trobava, gracies a l'ornamentació floral que cobria tot el prosceni) Traspassat l'ecuador de la Gala Fallera (sense cap d'intermig que ens permitira estirar les cames una miqueta, pendre un café o charrar en els coneguts), arribà el moment, dins de l'apartat d'obra llarga, de les nominacions de millor obra inedita representada. Després de llegir les falles que optaven al premi, la presentadora va procedir a obrir, com en tantes atres ocassions al llarc de la nit, el sobre "tancat i rubricat" a l'efecte per a proclamar el nom de la guanyadora… ¡¡¡Sorpresa, sorpresa!!! Durant uns moments la dona es queda tallada, puix dins del sobre no encotrà allo que esperava trobar… Balbucejà un moment tractant de compendre qué havia succeit, per al fi anunciar que allo no era cap d'erro, sino que en conte del nom de la falla guardonada lo que havia en son lloc era un acta on es declarava el citat premi... desert.

¡Desert!... Estupefaccio general… (No era per a menys) D'entre el pùblic sorguiren a modo de protesta chiulits i ahucs.

¿Algú pot explicar-me per a qué es feren tres nominacions si a la fi no es pensava concedir cap de premi?

¿Per qué durant el temps transcorregut des de que es llegiren en l'Ateneu les candidatures, feren concebre esperances a tres comissions, que ilusionades acodiren aquella nit per a coneixer si havien segut guardonades?

Posem per cas que les representacions no foren de calitat, pero en l'apartat d'obra inèdita, ¿per qué no s'ha contemplat l'idea d'entregar als jurats un eixemplar de l'obra? (màxime quan com enguany sols eren tres) Aixina, sense dubte, el jurat podria evaluar quina obra mereix el guardó.

Bo, el cas es que a partir d'eixe moment el pùblic (en tota la raó) es gelà. I em consta que al menys una de les falles nominades abandonà en eixe mateix moment l'anfiteatre. Ells eren conscients de que la representació no havia eixit com calia. Mes el fet de la nominació els havia portat a creure que tal volta lobra, com a inèdita, tenia alguna oportunitat. Els dolgue, i molt, no el fet de no haver guanyat, aixo podriem haver-ho assumit, sino la sensació de que´ls havien fet perdre inutilment el temps albergant alguna esperança.

Entre el respectable baixà ràpida i momentaneament el nivell d'entusiasme i… (Si allo havia ocorregut en una categoria, ¿per qué no podia tornar a ocorrer?)

I ocorregue, ¡vaja si ocorregue!… Quan remataren en els guardons d'obra llarga… (en els que inexplicablement les quinieles fetes, com es habitual, pel pùblic en general foren fallides) i aplegant casi al final de la nit, precisament al moment on s'otorguen els premis lliteraris, també declararen desert els premis d'aproposits, (aço no fon una sorpresa, pero si motiu de cabreig, perque els autors ya coneixien d'avant mà, que el jurat no havia nominat a ningú, alegant ademés de falta de calitat lliteraria, que els aproposits presentats a concurs havien segut ya representats...) i els "beneits" se quedaren tan amples. Encara que este episodi es atra historia que, sense dubte i en tota la raó del mon, fara correr rius de tinta pels directament afectats.

Estes imperdonables situacions reclamen denuncies contundents, per a que no tornen a succeir mai més.

No es gens etic declarar deserts premis on l'esforç dels que tracten de difondre el teatre en valencià molt a sovint resulta jagantesc i que a més han segut nominades. Mes caldria recolzarar i premiar ad aquells que intenten defendre lo nostre per a deixar una finestra oberta a l'ilusió i un ferm propòsit de superació.

Recordem que, a fi de contes, l'unic guanyador o perdedor sempre es el mateix… And... The winner is!... EL TEATRE VALENCIA.

Valencia, març de 2001

Publicado en el Bolletí nº 19
(Taula Valenciana d'Autors Teatrals)