Teatre valencià, "Sigle XXI"... ¡Eixa es la qüestió!
Ana A. Millás Mascarós
Despres d'haver escoltat, i llegit fins a la sacietat, que el sigle XXI escomençava el ya passat, i per atra banda caducat, 1 de giner de l'any 2000, com pretenien fer-nos creure les noticies infotmatives (¿o millor sería dir desinformatives?), resulta que continuem en el XX. Bo, el cas es que encara que s'escolta, de volta en quan, a algu que atre mig de comunicació insistir que estem ya dins d'eixe nou sigle, i en conseqüencia també ho estem del tercer mileni. I quan aludixen a este terme, pareix que estiguen referint-se a una era molt diferent a la que acabem de deixar arrere. Una epoca, que se supon, aportarà a l'humanitat més tecnología, majors mijos per a lluitar contra les enfermetats, la fam, els desastres ecològics, etc, etc...
De moment, lo unic que ha canviat (i aixo ya es un fet constatat pels huit mesos transcorreguts) es la data del calendari.
També, segons eixes mateixes fonts, l'atre, "el sigle XX", ya es historia, encara que est any (par i de sifres redones) també haurà de formar part d'ell, puix l'incipient periodo de cent anys, al que cal afegir al digraf de les equis, el desijat "I", no entrarà en vigencia fins el 1 del 1 del 2001.
De totes formes, i a pesar de tot lo expresat abans, yo continue fent-me cabales referents a un tema, que em pertoca mes de prop. ¿A mes de solucionar els grans mals de l'humanitat, per als que hi ha que dedicar i encaminar tots els esforços, no sería tambe possible donar viabilitat a una atra qüestió, molt mes simple? Estic referint-me al panorama cultural, i dins d'ell a l'etern oblidat, "El Teatre". Aplegats a este punt els interrogants son inagotables:
- ¿Pot variar molt l'actuació i gestió de Teatres de la Generalitat, tant si es tracta del sigle XX o del XXI?
- ¿Sera factible que els autors, que no estem consagrats, i que no formem part dels elegits, tingam alguna possibilitat de formar part d'eixe grup elitiste, o que al menys se'ns tinga en millor consideració?
- ¿Hi ha alguna formula màgica que faça possible l'eixida de l'ostracisme al que nos han condenat?
- ¿No sería mes efectiu abans de llançar-se, com fa uns mesos s'anuncia als quatre vents, a acometre la creació d'una "Llei del Teatre" i d'un "Teatre Nacional", contar primer en els dramaturcs valencians?
- Etc, etc, etc...
Sincerament, he de dir que les respostes a estes preguntes, no per conegudes resulten menos doloroses i depriments... Potser algunes coses hagen canviat, com per eixemple el director artístic de Teatres de la Generalitat, al que desde "El Bolletí" ratifique les meues felicitacions pel seu nomenament.
El cas es que d'una forma o d'atra, al meu entendre, queda mes patent que mai (si aixo es factible) que algu ah de tindre la culpa de que totes estes qüestions queden sense cap possibilitat raonable de solució, i que el tema teatral es sempre, per als que deurien impulsar-ho, un llastimos i oblidat segon plat... Sembla, sense dubtes, que obvien al gran numero d'autors autoctons que hi ha en nostra comunitat. Clar, que aco tampoc es nou i, per a d'ells resulta molt mes senzill actuar en la mateixa llinea de sempre, es a dir, optant per fer cas omis d'ells i de la seua producció dramàtica que, per atra banda, es molt mes reconeguda fora dels llimits de la nostra ciutat, tant a nivell lliterari en l'obtenció d'importants guardons, com en el fet de fer realitat la consecució final per a la que ha segut creada, vore-la representada dalt d'un escenari...
Per aixo, per mes voltes que li done al tema, no puc explicar-me la seua postura, indiferent i menyspreadora, front al Teatre Valencia...
Molt lamente aplegar a la conclusio de que a pesar que els anys transcorren i canvien les persones que ostenten el poder, les coses per al teatre autocton valencià poc o gens s'han de modificar. De tal forma que els dramaturcs valencians hem aplegat a una situació, en la que ens havem transmutat, en cert modo i almenys pel moment, per obra dels que menegen els conductes del Teatre, en uns "porritos" condenats a ballar a l'ombra del nostre propi panorama teatral, en el que a l'hora d'establir la programació es preferix fer una selecció majoritariament foranea i poc, "o res", se conta en nosatres.
De totes formes yo sempre acostume a ser optimista i, encara que me dol profundament el fet de que quan en un futur, no molt lluntà, se parle dels dramaturc valencians del sigle XX, llamentablement pareixera que no hagem format part d'eixa espoca molts dels autors contemporanis. per eixe motiu propose i anime als que "estant", i "formant" part d'eixa colla d'autors beneits pel recolçament de les institucions oficials, a continuar el recorregut d'eixe cami pel que, poc a poc i pas a pas, anem alvançant per mig de les nostres produccions dramàtiques, que a modo de peces d'un trencacaps nos conduiran fins al nostre objetiu, engrandir i difondre allo que es nostre: El Teatre Valencià... ¡Eixa es la qüestio!
Valencia, noviembre 1999
Publicado
en el Bolletí nº 15
(Taula Valenciana d'Autors Teatrals)